És una dimensió de l'experiència estètica que es relaciona amb el sentit del tacte i amb les sensacions corporals que evoquen els materials, les superfícies i les textures. Encara que tradicionalment la moda ha estat estudiada des d'una perspectiva visual, el tacte exerceix un paper fonamental en la forma que percebem, interpretem i valorem les peces.

En l'àmbit de la moda, l'estètica tàctil es manifesta a través de les qualitats físiques dels teixits: la seva suavitat, rugositat, elasticitat, pes, temperatura o capacitat d'adaptació al cos. Aquestes característiques no sols influeixen en la comoditat i funcionalitat d'una peça, sinó que també generen respostes emocionals i simbòliques. Un teixit de seda pot transmetre delicadesa i luxe, mentre que una llana gruixuda pot evocar calidesa, protecció i proximitat.

La importància de l'estètica tàctil ha augmentat en les últimes dècades a causa del creixent interès per les experiències sensorials i la relació entre el cos i els objectes. Dissenyadors i marques exploren cada vegada més les possibilitats expressives dels materials, utilitzant textures innovadores per a enriquir la interacció entre la peça i qui la vesteix.

Així l'estètica tàctil permet comprendre la moda no sols com practica visual, sinó com una experiència multisensorial en la qual el contacte físic i la percepció corporal contribueix a la construcció del significat, la identitat i l'emoció.

En un context on l'experiència sensorial adquireix cada vegada major rellevància, la dimensió tàctil s'ha convertit en una eina d'expressió i comunicació per a dissenyadors i consumidors. A través d'ella, la moda pot transmetre valors, emocions i identitats, enriquint el significat de les peces i enfortint la relació entre el cos, el material i l'entorn.

El tacte, en particular, aporta profunditat i sensibilitat a la creació i apreciació del disseny. Convertint-se és un aspecte fonamental per a entendre la riquesa i complexitat del fenomen de la moda contemporània.


Claudia Hernández