Els cristalls es divideixen en tres tipus, depenent de la quantitat de llum que els travessi.

Així, podem parlar dels transparents que deixen passar amb gran nitidesa la llum i permeten veure els objectes darrere d'ells, els traslluïts que deixen filtrar la llum però en menor mesura i a penes es pot veure a través d'ells. I finalment els opacs que com el seu nom indica no deixen que la llum els travessi.

Respecte el color dels cristalls podem dir que cobreixen tot el ventall cromàtic de l'arc de Sant Martí, des del vermell, al violeta, el blanc, i el negre, fent que les seves mescles així com la puresa dels cristalls en major o menor mesura, converteixin cadascun d'ells en una peça única i irrepetible.

La resistència que els minerals oposen a ser ratllats, és a dir, la seva duresa, és una de les propietats que més s'han usat per a diferenciar-los. En 1822 el mineralogista alemany Friedrich Mohs, va crear l'escala per a classificar els minerals segons la seva duresa, es tracta òbviament de l'Escala de Mohs, la qual seria acceptada universalment. L'escala va de l'1 al 10 i cadascun dels minerals que figuren en ella són capaços de ratllar als que es troben per sota, començant de l'u cap amunt, de menor a major duresa.

1 talc
2 Guix
3 Calcita
4 Fluorita
5 Apatita
6 Ortosa
7 Quars
8 topazi
9 Corindó
10 Diamant

De tots és conegut que el diamant és el mineral més dur que existeix i per tant només pot ser tallat per un altre diamant. ..
La suposada fragilitat de la bellesa del diamant i no obstant això el de major duresa.
(No et fiïs de les aparences....)