De veritat benvolguts lectors, mai vaig pensar ni per un moment que cap dels meus articles pogués portar un títol com aquest. Espero que sigui el primer i l'últim.
Els temps que estem vivint estan afectant tots els sectors perquè l'encariment general afecta a totes l'àrees de la nostra vides i tot tipus d'economies.

La inflació de la moda segueix en màxims , el mes passat octubre es va tancar en el 1,1% i es prevée que aquesta pujada dels preus en el sector serà històrica poniendolo molt dificil per a les marques com per als consumidors.
La moda enfila una inflació històrica perquè se sumen molts factors ara mateix són inevitables. Mentre l'IPC general es troba en el seu màxim des de 1992, inicialment per l'escalada dels preus de l'electricitat, a aquest fet, ara se li suma l'actual guerra a Ucraïna afegint encara més pressió als preus. Els preus dels carburants desafien l'ascens irremeiable dels costos del transport i les matèries primeres, que estan lluny de normalitzar-se.
Arrel d'aquest cúmul d'esdeveniments la majoria de marques relacionades amb la moda (i totes les grans companyies en general) , anuncien que la pujada dels preus seran notables i generalitzades.
I tot això amb uns consumidors finals fatigats que després d'una època difícil ara també sofreixen un greu encariment de la electicidad en els habitatges, en els preus del transport bé sigui privat o públic, així com un notable augment de preus en les cistelles de la compra d'aliments, on poden comprovar que pagant el mateix només poden comprar el 60-70% del que compraven abans; i és clar, que en el moment en què les economies familiars sofreixen els sectors de la moda i el luxe queden molt perjudicats perquè passen a ser necessitats de segona fila.
Per fer un breu respaso sobre les xifres de la inflació en el sector de la moda a Espanya, ens trobem que en el Gener passat just a l'inici de l'any, els preus energètics i l'Índex de Preus al Consum (IPC) de la moda van escalar un 3,8% (el màxim des de 2003). Concretament la roba d'home va ser el sector més inflacionista, amb una alça del 5%, la roba de dona es va encarir un 4% i la de nen, un 2,6%. En el cas del calçat va anar encara molt pitjor: els preus del calçat infantil es van catapultar en un 6,9%, els d'home, un 5%, i els de dona, un 2,1%. En xifres internacionals ens trobem per exemple amb els Estats Units i el seu IPC general que va anotar al febrer el seu màxim en quaranta anys, i el de la moda va rebotar un 6,6%.
I tot això eren xifres que encara no havien estat alterades per l'inici de la guerra.
La guerra ja ha afectat la tensió de la ‘supply chain i podria afectar també el preu del cotó així com a altres matèries primeres necessàries en el sector tèxtil , ja que les matèries primeres solen ser un valor refugio en temps d'incertesa econòmica. A més, en el cas que els costos logístics s'extrapolessin al client final, l'IPC de la moda podria marcar un màxim del 10,2%. ( segons es va desenvolupar en la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament de l'any passat).
I finalment abordant el sector del luxe, on les pujades són molt freqüents, ens trobem amb casos de primeres marques com Chanel que ha pujat fins a sis vegades el seu preu des de l'inici de la pandèmia i altres de gran prestigi comoTiffany, Gucci o Louis Vuitton que també s'han encarit notablement.
Números a part, la nova era també ens porta noves dimensions i amb això una obertura sense límit de noves i desconegudes expectatives que revolucionaran la moda, la bellesa i la imatge fins a límits insospitats.