D’un vídeo a un armari global

De vuit segons a una peça que acaba conquerint armaris a mig món: TikTok marca el rumb i les marques es limiten a seguir-lo. La moda recent es mou a la velocitat de l’scroll. En qüestió de segons neixen tendències globals, es reconfiguren armaris i es posen a prova els sistemes tradicionals de la indústria.

Els catàlegs impresos i les passarel·les que abans dictaven què era “tendència” han quedat en un segon pla. Avui, TikTok i Instagram poden convertir qualsevol peça en un fenomen viral amb una facilitat gairebé quirúrgica. La plataforma ha aconseguit el que moltes marques han perseguit durant dècades: transformar un simple vídeo en un objecte de desig col·lectiu. Les marques ho saben. Ja no imposen el ritme; ara l’analitzen, l’adapten i, sovint, simplement el segueixen.

L’algoritme, el nou director creatiu

Per primera vegada, el poder que pertanyia a uns pocs ha estat derrocat per una força freda i implacable: l’algoritme. Decideix què —i qui— mereix atenció i què ha de quedar a l’ombra. Durant dècades, els dissenyadors marcaven el rumb estètic de la indústria: intuïen, arriscaven, anticipaven. Ara competeixen amb dades que analitzen patrons, mesuren reaccions i transformen microdetalls en senyals de mercat.

Les plataformes ja no només mostren contingut; el modelen. Lluny d’inspirar discretament, funcionen com a ordres tàcites: si una peça capta mirades, cal produir-la; si no enganxa, no mereix inversió. El dissenyador proposa, però és l’audiència qui valida. La creativitat existeix, però condicionada per mètriques que determinen què és rellevant, quan ho és i durant quant de temps. L’estètica ja no neix en un estudi; neix en una pantalla on milers de microinteraccions —likes, comparticions, comentaris— decideixen el rumb de la indústria.

És irònic: el director creatiu més influent no desfila a gales ni firma col·leccions. Analitza dades en silenci.

Immediatesa i desig

El consumidor d’avui no espera. Vol la tendència, la vol ara i, si pot ser, al millor preu. Compra impulsiva, demanda immediata i la viralitat: cada like, cada vídeo compartit, cada menció pot desencadenar un desig instantani. Aquest ritme transforma el consum i reconfigura tota la cadena de producció.

Inditex, Shein, H&M… s’han convertit en màquines que repliquen el que es viralitza. Els equips creatius ja no marquen el pas; interpreten, calculen i ajusten col·leccions en temps real. Els temps de producció s’escurcen, els costos s’optimitzen i cada llançament és un experiment de mercat immediat. El fast fashion no només segueix la moda: l’accelera. Cada microtendència és una oportunitat que cal capturar abans que desaparegui. La velocitat dicta la rellevància, i el consumidor s’ha convertit en el veritable motor d’aquesta revolució.

Influencers: els fars de la moda

Si abans els dissenyadors dictaven tendències, avui els influencers són els fars que marquen el camí. Cada publicació, story o reel crea desitjos immediats; la seva aprovació pot convertir una peça en icona en hores.

El seu poder rau en la credibilitat percebuda i en la capacitat de transformar el quotidià en aspiracional. Per a les marques, cada col·laboració o menció és un experiment de màrqueting que pot redefinir col·leccions senceres.

La moda ja no és només estètica; és comunicació instantània, influència digital i economia de l’atenció. El dissenyador continua existint, però depèn dels influencers per mantenir-se rellevant. La indústria ha deixat de ser un desfilada controlada; ara és un escenari global on la fama, la viralitat i la immediatesa decideixen qui es manté al focus i qui desapareix a l’ombra.

María Romero