La moda sol associar-se amb l'estètica, les tendències o l'expressió personal. No obstant això, diversos estudis han demostrat que la roba té un impacte molt més profund: pot influir directament en la nostra manera de pensar, sentir i actuar. Un dels experiments més coneguts en aquest àmbit és el de la “bata blanca”, realitzat en 2012 pels psicòlegs Hajo Adam i Adam Galinsky, els qui van introduir el concepte de cognició vestida.

L'estudi buscava analitzar com les peces de vestir poden afectar els processos cognitius quan estan associades a determinats significats simbòlics. Per a això, els investigadors van utilitzar exactament la mateixa bata blanca en tres situacions diferents.

En el primer grup, els participants van vestir la peça després que se'ls informés que es tractava d'una bata de metge. Els resultats van ser sorprenents: van mostrar una major capacitat d'atenció, més seguretat en les seves respostes i van cometre aproximadament un 50% menys d'errors en les proves cognitives realitzades.

En el segon grup, els participants van portar la mateixa bata, però se'ls va dir que pertanyia a un pintor. Malgrat ser idèntica físicament, la peça no va produir la mateixa millora en el rendiment ni en l'agudesa mental dels participants.

Finalment, en el tercer grup, la bata va romandre sobre una taula enfront dels participants sense que aquests la vestissin. Els resultats obtinguts van ser normals, sense diferències significatives respecte a un acompliment estàndard.

Aquestes troballes van demostrar que no és únicament la roba la que produeix un efecte psicològic, sinó també el significat que atribuïm a ella. Quan una persona vesteix una peça associada amb atributs com a professionalitat, precisió o intel·ligència, tendeix a incorporar aquestes característiques en el seu comportament i en la seva manera de pensar.

Les conclusions d'aquest experiment tenen importants implicacions per al món de la moda. La roba que triem cada dia no sols comunica qui som als altres, sinó que també influeix en la percepció que tenim de nosaltres mateixos.

Cada peça transmet un missatge simbòlic. Un vestit pot associar-se amb autoritat i competència; una jaqueta creativa pot reforçar la sensació d'originalitat; i una vestimenta esportiva pot predisposar-nos a l'acció i al rendiment físic. D'aquesta manera, la moda es converteix en una eina capaç de modelar estats mentals i comportaments.

Quan ens vestim, no sols construïm una imatge externa, sinó que també enviem senyals interns al nostre cervell. La roba funciona com un recordatori constant de determinats valors, rols o aspiracions. Aquest fenomen explica per què moltes persones se senten més segures en usar determinades prenguis en situacions importants, com a entrevistes de treball, presentacions o reunions professionals.

La cognició vestida demostra que la relació entre ment i vestimenta és bidireccional: la roba influeix en com ens perceben els altres, però també en com ens percebem i comportem nosaltres mateixos.

L'experiment de la bata blanca va posar de manifest que la roba té un poder molt major del qual solem imaginar. La teoria de la cognició vestida demostra que les peces no sols cobreixen el cos, sinó que també influeixen en la ment. Comprendre aquest fenomen ens permet utilitzar la moda de manera més conscient, aprofitant la seva capacitat per a reforçar la confiança, millorar el rendiment i projectar la millor versió de nosaltres mateixos.

Elisa Nicolás
imatge creada amb IA