Perquè sabent que no em senta bé estar amb aquesta persona, tinc l'impuls o la estranya necessitat trucar.la?
Perquè segueixo aguantant algú que no em tracta bé?
Perquè a aquesta persona li disculpo coses que mai no perdonaria?
Perquè crec que mereixo algú millor, però torno a qui tinc clar que no ho és?
Massa persones em plantegen aquestes qüestions a la consulta.
Persones de tots els àmbits socials i culturals, edat, nacionalitat, professió, o coeficient intel·lectual i és perquè no depèn de cap de les característiques esmentades, qualsevol pot ser víctima d'aquesta situació i té una explicació neuropsicològica.
Les experiències intenses i emocions negatives alliberen dopamina perquè puguem suportar-les.
Mitjançant el circuit de recompensa cerebral, el cervell intenta compensar-te amb dopamina perquè puguis resistir la situació que estàs vivint i si la situació es repeteix crees hàbits i aferraments difícils de trencar, perquè sense adonar-te t'enganxes inconscientment a aquesta “sobredosi” de dopamina que tens quan alguna cosa va malament, quan t’estreses o cuan tu o alguna persona propera enfoca una situació dramaticament.
La ira, el drama o l'estrès promouen i creen aquesta situació al teu cervell, un fals benestar semblant a una addicció a substàncies, el cervell genera dopamina per compensar l'esforç mental i emocional que has de fer per superar aquesta situació.
Quan una relació, (qualsevol tipus de relació) té alts i baixos, moments bons barrejats amb dolor o rebuig, el cervell genera aquesta dependència química, “aguantant” aquesta situació a l'espera inconscient de la “recompensa”…això fa que el cicle sigui summament difícil de deixar anar i absurdament ens trobem necessitan, trobant a faltar o donan oportunistats a qui ens fa mal o a qui sabem que ens en tornara a fer.
Hem de redirigir el biaix de negativitat a gratitud, identificar pensaments anticipatoris i aturar el sobrepensament.
Cal treballar per transformar aquesta cerca inconscient de dopamina a serotonina
passant del plaer=dopamina (puntual )
a la felicitat = serotonina ( forma de vida )
*El plaer és puntual i es desvirtua quan es converteix en una obsessió.
*No ens fa feliços, ens dóna satisfacció en un breu espai de temps, és una cosa a la qual hem de recórrer puntualment i en altres facetes de la vida, perquè tingui sentit i sobretot per treure'n tot el potencial.
Marta de Pablo García
Psicoterapeuta
“Més info Teràpia”
Instagram martadepablo.oficial
Whatts 0034 633 671 354
