Una mirada a cegues, una respiració ofegada, un crit mut…així va començar aquesta inesperada i terrible tragèdia.

El 14 d'agost de 2025, van començar els pitjors i més devastadors incendis, per tota Espanya, fins llavors recollits. Tremola la mà i l'ànima en escriure aquestes paraules, perquè més de 400.000 hectàrees de tot el territori ha estat devastat per les interminables i angoixants flames.

Hi ha hagut zones especialment danyades com Castella i Lleó, Orense amb 30.000 hectàrees aproximadament i tota la zona nord; sense oblidar l'Illa d'El Hierro, on el mateix Cabildo ha demanat el desallotjament d'habitants d'unes certes àrees pròximes a l'incendi.

Sens dubte aquesta és la cara més amarga on cal reportar morts entre bombers, voluntaris i civils…aquí ja no escriuen les paraules sinó l'ànima; la meva ànima, i les 48´81 milions d'ànimes de tota Espanya.

És un respirar ofegat quan des de Madrid veiem a una altra ànima donant tot la seva ser intentant sufocar aquestes interminables flames, i pots sentir el seu mateix ofec, la seva preocupació…però també el seu coratge.

Escriure avui aquestes paraules es fan summament difícils per tota la catàstrofe i impotència de la qual som coneixedors per la devastació, però també la impotència.

M'agradaria amb tot l'amor, esperança i agraïment, posar en relleu, tots aquells focus que estan sent sufocats, gràcies als bombers, voluntaris i com esmentava abans a cadascuna d'aquestes persones que plenes de por coberta de valentia, sortien a col·laborar amb el que tenien a mà. GRÀCIES.

Gràcies a totes aquestes persones de llum que ens llancen esperança, fent interminables horaris i esforços que han aconseguit anar remetent en nombroses zones, malgrat la climatologia adversa, motivats per conservar…conservar la terra, l'esperança, ajudar a la resta dels ciutadans…tirar-se a l'esquena el pes del camí.

GRÀCIES, i veig de tot cor donar-les a aquests avions d'Itàlia, de França, que han acudit a la nostra ajuda; en l'interior del qual sé que més ciutadans com nosaltres amb aquesta por coberta de valentia per a ajudar.

En aquests moments és summament complicat donar consol o tenir-ho en veure el conjunt del succeït. Però m'agradaria fer un petit crit d'esperança en les persones, en el bé que hi ha en elles i en la humilitat i ajuda que rebem entre tots per conservar el que volem.

En una catàstrofe així és difícil, i més quan continua activa, donar una connotació positiva.

Pel que només puc i podem dir, que sempre el nostre més sentit i dolorós condol a les víctimes i ferits, així com aquells que han perdut cases i/o viscut, moments que encongeixen l'ànima…per a tots ells, ànim, però un ànim de cor, un ànim de força, perquè nosaltres no oblidem i elevarem aquestes ànimes amb tot el nostre amor entre tots al cel, molt més a dalt d'on arribin les flames. I a tots els que estem, els que continuen enfrontant aquest terrible succés; força. On arribi l'última flama, nosaltres arribarem, junts…i sabent que sempre som i serem això davant qualsevol catàstrofe o desafiament, ÀNIMES, ànimes que volen, que s'entenen, que s'ajuden, que donen el millor de si, en els pitjors moments.

Donem tota la nostra força, ànim i ÀNIMA als 48,81 milions d'espanyols. Igual que en la recent Dana; nosaltres no oblidem. On falti un maó, us el donarem, on falti materials, ajudarem a aconseguir-los…i on falti una abraçada i un alè, allí estarem per a donar-lo.

Amb tot el nostre afecte i respecte.

Marta Nieto López