És un dels esdeveniments de cinema més importants, se celebra normalment a Cannes el mes de maig. És un d'aquests llocs on el cinema deixa de ser sol entreteniment i es converteix en conversa cultural mundial, cada any la ciutat reuneix directors, productors i premsa de tots els continents per a presentar pel·lícules que moltes vegades acaben marcant el rumb del cinema d'autor i també de cinema comercial. L'esdeveniment compta amb la presència de l'elit del cinema i una part del món de la moda i l'entreteniment.
La moda enguany a Cannes es va sentir menys obsessionada amb “impactar” i més interessada a transmetre personalitat. Va haver-hi luxe, però no aquest luxe exagerat i fred d'altres edicions. Moltes de les celebritats que van assistir a l'esdeveniment van entendre que ja no basta que portar el vestit més costós, l'interessant va ser construir una imatge coherent, algú podia aparèixer amb un look molt simple i així i tot convertir-se en el centre d'atenció, perquè hi havia, actitud, presència i estil propi, Per exemple. Demi Moore, els seus dissenys indiscutiblement la van proclamar com la reina d'aquesta edició. No va seguir una sola estètica; semblava que cada aparició representava una versió distinta de glamur.
El festival de Cannes sempre ha estat molt més que cinema. La catifa vermella funciona com un laboratori simbòlic on es barregen poder cultural, luxe, estètica i estratègia mediàtica. La moda a Cannes no sols neix de veure's “bé”, respon a dècades de construcció d'estatus europeus, i a com el cinema va convertir la roba en narrativa pública.
Mentre el festival intenta preservar la idea romàntica del cinema com a art elevat, la catifa vermella es va tornar una maquinària de producció d'imaginis instantànies. Moltes vegades un look acaba tenint més impacte mundial que la pel·lícula presentada.
Quan s'observa el festival de Cannes des de fora, pot semblar simplement una desfilada de vestits, flaixos i celebritats. Però si es mira amb més atenció, es comença a notar que l'esdeveniment també li parla a l'espectador, convida a participar d'una fantasia col·lectiva sobre l'èxit, la bellesa i el prestigi.
Claudia Hernández
