En el món de la moda que sempre està saturat de desfilades, passarel·les i propostes que es renoven cada sis mesos, hi ha moments que es graven en l'ADN cultural del fashion system.

Un d'ells i potser el més teatral, disruptiu i poètic, va ser la performance de Shalom Harlow en la desfilada d'Alexander McQueen Spring/Summer 1999.

El que va començar com una presentació més de temporada va acabar convertit en una obra d'art en moviment. Perquè no va ser simplement una desfilada, va ser una escena, una declaració, una experiència multisensorial que va redefinir el que un xou de moda podia ser.

En la part final de la desfilada Shalom Harlow, model canadenc i icona dels noranta, va entrar sola a la passarel·la vestint un vestit blanc de tul, net, eteri, gairebé nupcial. De sobte, es va detenir sobre una plataforma giratòria on l'esperaven dos braços robòtics que van  omençar a “atacar-la” amb dolls de pintura negra i verda neó.

El vestit, abans immaculat, es transforma davant els ulls del públic. I Shalom, lluny de ser una figura passiva, balla amb el caos. El públic es va quedar en silenci. La violència era gairebé simbòlica. Es trontolla, reacciona, es contorsiona entre l'espanto i l'èxtasi. És bellesa i
destrucció al mateix temps.

Alexander McQueen, qui és un mestre de la provocació i la narrativa visual, estava explorant la relació entre l'humà i el mecànic.

Shalom era la dona moderna enfrontant-se a un món que la transforma, que intenta controlar-la, que la taca, però que també la converteix en art.

Era una crítica vetllada al procés de producció, al lloc de la dona en la indústria, al poder de la moda de construir i desconstruir identitats. Un acte de performance pura en el context d'una passarel·la.

I encara en una època prèvia a Instagram, TikTok o YouTube, aquest moment va ser el més semblant al que avui cridaríem “trencar la internet”. Les imatges de Shalom sota els robots es van tornar icòniques immediatament. Va ser cobert en revistes, analitzat en museus,
citat per crítics d'art i moda, i fins i tot en l'actualitat ha estat viralitzat en xarxes per les noves generacions que continuen veient-ho com un dels moments més potents en la història del fashion xou.

Tant així que l'escena s'ha inclòs en documentals, i múltiples llistes de “les desfilades més icòniques de tots els temps”. En 2011, el vestit va ser exhibit en la mostra Savage Beauty del MET, consolidant el seu estatus com a peça d'art.

No va anar només un tancament de desfilada, va ser una declaració: la passarel·la també pot ser un escenari per a l'emoció, la crítica i l'experimentació artística.

Angie Cardona