La moda, històricament considerada una expressió d'estètica i d'estatus, ha demostrat ser molt més que això, és un llenguatge visual que pot cridar el que les paraules a vegades no arriben a dir. En moments clau de la història, el vestuari ha estat una eina de resistència, rebel·lia i reivindicació. Vestir-se, lluny de ser un acte trivial, pot ser una declaració política.
Des de les sufragistes del segle XIX, que usaven el blanc com a símbol de puresa i justícia, fins als Panteres Negres en els anys 60 amb les seves boines negres i jaquetes de cuir, la roba ha estat un escut ideològic. En tots dos casos, l'abillament servia no sols per a identificar-se com a part d'un moviment, sinó per a comunicar un missatge visual contundent: “Som aquí, i exigim ser escoltats”.
A Amèrica Llatina, el mocador verd es va convertir en un símbol global del feminisme i la lluita pel dret a l'avortament. Un simple accessori va ser suficient per a unir a milers de dones en diferents països i contextos socials. La roba es va tornar pancarta, cos i causa.
Les protestes no sols succeeixen als carrers, també es filtren en les passarel·les. En 2017, Maria Grazia Chiuri va obrir la seva desfilada per a Dior amb una samarreta que deia “We Should All Be Feminists”, un missatge que va donar la volta al món. Aquest mateix any, models en la desfilada de Missoni van lluir capells roses “pussy hats”, símbol del moviment contra Donald Trump als Estats Units.
La indústria ha començat a reconèixer la roba com a mitjà d'activisme, encara que amb una paradoxa inquietant: fins a quin punt és protesta real i fins a quin punt és màrqueting?
La línia fina entre protesta i tendència:
En l'era del fast fashion i les xarxes socials, hi ha una prima línia entre l'activisme genuí i l'oportunisme comercial. Les marques corren el risc de convertir símbols de lluita en simples estampats. Quan una samarreta amb un lema polític es produeix en massa sense respecte per condicions laborals o impacte ambiental, el missatge es dilueix. Pot una samarreta que diu “Empowered” realment empoderar si va ser cosida per mans explotades?
L'autenticitat és crucial. La protesta vestida ha de venir acompanyada de coherència, tant en el missatge com en la forma de producció.
El cos com a pancarta
La roba té el poder de transformar al cos en territori polític. En les manifestacions feministes, els torsos nus amb missatges pintats, els vestits acolorits del col·lectiu LGBTQ+, o fins i tot el simple acte d'una dona musulmana triant (o rebutjant) el hijab, són decisions carregades de sentit. No es tracta només d'estil, sinó de visibilitat, dignitat i poder.
Conclusió: vestir amb intenció
En un món saturat d'estímuls visuals, la roba continua sent un mitjà poderós de comunicació. Cada dia, en triar com ens vestim, decidim com volem ser llegits pel món. I a vegades, aquesta elecció pot incomodar, qüestionar, inspirar o provocar.
La moda és, i sempre ha estat, política. No perquè les peces tinguin ideologies, sinó perquè els cossos que les porten viuen en contextos on tota expressió importa. I en temps on tot es vigila, vestir-se pot ser un acte de valentia.
Carla Ruiz Carballo
